DIES DE BURRET I ROSES

Entre poemes i promeses

Hi ha mirades buides, rabioses, brillants, felices, fosques, netes, nostàlgiques, sufrides, vengatives, enamorades, vives,... mil mirades diferents es creuen pels carrers de la teua ciutat. Flors, asflat i excuses les acompanyen. I jo, entre elles i els carrers que m'han vist crèixer em capbuse, em perc. La seda que guarnix els nostres somnis es desfila entre comiats i adéus sense retorn. Ens creiem amos dels nostres records, de la nostra vida, i no ens adonem que anem saltant d'escena a escena sense control. No te n'adones del poder dels silencis fins que a qualsevol taula de bar, mentre inútilment conspira contra ordres i desordres, et trobes enmig de situacions absurdes, de perquès. Et trobes velles cares, cares perdudes, i Kafka s'apodera de les teues creences, la teua tèorica estabilitat emocional, l'amor propi, i les ganes de lluitar. Sí, mil mirades es creuen... Algú em va dir que la meua era penetrant, que era el reflex dels meus sentiments, que tenia uns ulls expressius... I jo, com sempre... rebuscava per butxaques foradades poemes i promeses.

Brindis i somriures..