14 d’octubre 2008

9 D'OCTUBRE: QUE BELLO ES (SOBRE)VIVIR

Arriba Octubre. Amb ell la tardor, el canvi de mànega, les pluges que foten plans, els abraços més càlids i perfectes que mai, el dia 9. 9 d'Octubre: Dia dels enamorats (Sant Dionís) i Dia dels valencians. I si esteu enamorats i sou valencians, la hòstia ja.

Alguns vos preguntareu perquè el títol, perquè SOBREviure... I és que mira si alguns (i algunes!) estem rematadament enamorats del nostre País que arribem a arriscar la nostra careta per passar un matí amb el nostre poble. Ixe poble que mai deuriem d'haver perdut. M'explique: per segon any consecutiu un grapat de gent decidírem anar a la Processó Cívica, la oficial, que el dia 9 es fa pel matí al centre de València (Pl. Ajuntament fins Parterre). Amenaçats (fitxats molts de nosaltres) per la calanya nazi, i escoltats per la Policia (visca les forces d'ocupació! jaja) varem conseguir el nostre objectiu. L'any passat foren 15 valents, este any n'hem sigut 50. Enhorabona companys/es!



La cosa està en que els nostres pares, els nacionalistes dels 80, no entenc com dixaren que els espanyolistes se quedaren amb la senyera coronada, que és nostra, i amb el 9 d'Octubre. Conscients d'açò, i amb el cor bategant d'amor i ideals, estem decidits a recuperar-lo, a construïr valencianisme positiu i guanyar el carrer. Mentre alguns "superhomes” "superguays" (ERPV), mol valentets ells des d'un balcó privat, se dedicaven a fer-se la foto despenjant una estelada enorme a la Plaça de l'Ajuntament reavivant la confrontació, la guerra estúpida dels símbols i deixant que els energúmens d'Espanya 2000, Alianza Nacional i GAV quedaren com els grans defensors de la valencianitat allí estavem nosaltres... baix, i conscients que el cap de turc en tot cas seria el nostre...

Imatge del dia: El líder masca-xapes del GAV mig ploròs per la impotència de vore que realment ells no tenen res, per vore'ns allí... i tan rabiós que ens seguiren pegant patades al bus d'EMT.

Han fet un vídeo sobre eixe curiós matí que m'emociona:
http://es.youtube.com/watch?v=W9qe_p1YG_I

Concert del dia 8: Sense barra i amb kassalla clandestina en botelles de Lanjarón per culpa de la Policia (fora les forces d'ocupació!) i de guarRita. Retrobada amb gent (Marc, Maria, Alba, Ferrano, Yerbes, etc), el meu millor amic... i coneixença de la vilera de Jau. Com no, la puta ama!

Per als nostàlgics: Los Lunes De octubre - La Fuga





Com abelles d'or puríssimes
en vostres cors, aletejant,
s'han d'alçar les flames místiques
de l'heroïsme fulgurant

No tinc llança ni esctut per guerrejar
en la guerra de la nostra reconquesta
però tinc forces i fe, i per lluitar
sempre tinc la sageta del vers llesta