La importància del carrer
¿Le poesie est a la rue? No voldria exagerar però fa la impressió que el carrer ja no és carrer. El carrer com a espai de convivència, vull dir, no com a línia semi-recta de semàfors, STOPs, i tal... Cada dia és una cosa més evident a les grans ciutats. La generació de fa 50 anys no parava a casa més que a menjar i dormir: anava a l'escola i, a l'ixir, el món era el carrer. El carrer era la segona escola
, no gaire selecta, útil tanmateix. I ixe carrer sovint era un oxigen per a una llengua en punt de mira: el valencià... Però la moda del castellà s'extengué a moltes famílies, i el carrer es convertia en carretera, via de pas. Els xiquets d'ara (i la meua generació i anteriors) han nascut en una dinàmica d'anar de col·legi a casa i de casa a col·legi, i enmig qualsevol tràmit vigilat, vigilat pel castellà. Castellà dels papàs, castellà dels mestres i castellà del locutor de la tele, castellà del cine, castellà de Corte Ingés. Les ciutats, i demés, donen menys joc a la sociabilitat creativa, que dir-vos a la conciència de barri. La canalla pareix més condemnada a ser tremendament conservadora, dòcil i estúpida. Pel pal·liar el mal, potser als 70, s'inventaren institucions alegres i “més llibertàries” (la meua ex-escola, la Gavina, podria ser un exemple) de les quals pose molt en dubte la eficàcia i que en tot cas se'n beneficia un sector de la societat mínim. Altres subtitutius -campanents, centre de postulació diversa- no són una alternativa sana i natural. Els menuts creixen en pisos tancats, escoles tancades, parcs tancats (com per a parlar-los d 'estimar la terra'...Un País no-televisat!) Únicament a barriades inferiors existeix alguna cosa de vida de carrer, viciada i mig perduda.
I el problema continua en l'adolescent. L'adolescent es desplaça amb certa inquietud, com a reacció. Descobreix el carrer. Però no el carrer “antic” sinò una una vaga oportunitat de deambular. De fet, es limita de seguida: els seus trajectes solen ser breus o fixos: cafeteria, discoteca, club esportiu o botiga. Són opcions de festeig o de simple conexió, digam, furtiva, per a beure, parlar, fornicar o senzillament passar l'estona. No existeix el carrer per a ells en realitat; tampoc per als majors, eludixen el carrer, per poc que estiguen involucrats en una feina o diversió. I tothom ens incloguem en el que dic, i el transitem a pata, amb auto, metro, la tartana col·lectiva o el que siga.
Allò del poeta “I baixem al carrer” ja no és sinò una una eventualitat premeditada, per a una cita exepcional, de festa o de manifestació anual. Massa cotxe, massa pressa, massa distàncies. I la novetat històrica: el carrer és buit. Molta gent de pas, i poques idees: la ignorància mutua és el pa de cada dia, i tots quedem a mercé de les abstraccions més grises...
-> Als que jugàveu amb mi a futbol callejero
(Text adaptat de J.F, aquell de Sueca)
15 comentaris:
Al meu poble encara hi ha "carrer" (més a l'estiu, no ens anem a enganyar). Jo recorde berenar correguent pel carrer, caure mil trompaes, conèixer a qualsevol xiquet que s'arrimara on jugavem, saludar a tota la gent major, en fin, tantes coses. Però ja et dic, com sóc de poble, encara faig moltes d'eixes coses. Per exemple, hi ha una cosa q m'agrada molt, sopar un entrepà mentres camine pel poble amb la meua amiga Mila. La gent no sopa caminant, però nosaltres no som la gent, no?
Un beset, xatet
Me gusta la primera foto... ya sabe usted porqué y cada día me engancho más a leerte.
Tengo ganas de hacer un viaje contigo, de esos planificados en últimos momentos y correprisas q luego resultan ser geniales.
Me he visto en los links... ^^
gracias,
un beso enorme.
El carrer es va pedre el dia que asfaltaren els pobles, el dia que arrivaren el cotxes, les grans avingudes, el "prohibido jugar a pelota"...
Només queden vestigis d'aqella tradició a alguns pobles. Al meu a l'estiu, encara es "ix a la fresca" però, a les ciutats... que anem a fer, és llei de vida, o llei d'evolució, evolució freda i "asfaltosa".
Salut!
Pos guadassuar será el "ultimo reducto de la gente libre" perque allí se fa tot lo que dius que no se gfa a Valencia.
A vore quan tornem a jugar al callejuel i li fem una visita al porter de la COPE que crec que mos trova a faltar.
en patraix la jovenalla segueix jugant al carrer
Pot ser el fet de viure en un poble canvie un poc les coses. Però, majoritàriament és com ho descriu al text.
A més, m'agrada la fotografia, i els retrats més bonics són als carrers :)
qué razón tienes!!!consecuencia de que los niños sólo pisen las calles para ir a algún sitio y se haya perdido bajar a jugar es cada día los niños son más gordos...el mundo está perdido
conocido/pseudo amigo!!!
Vaja... Doncs, "Trets al cor" és una cançó que sempre m'ha agradat encara que no haja estat massa 'explotada' pels Obrint Pas.
M'estava preguntant com havies donat amb el meu bloc fins que he vist el comentari de la Vicki!
Jo sóc feliç amb poc, la veritat. I la "Flexió verbal" és una cosa més que aporta llum a la meua vida, encara que coste d'entendre-ho.
:)
Moltes gràcies pel teu comentari. No coneixia el teu bloc, però a partir d'ara procuraré seguir-lo perquè em sembla molt interessant i sensible. A més, parles de coses molt arrant de terra i molt pròximes. La política sense sentiments i emocions no serveix per a res i el teu bloc està farcit de sentiments i emocions.
Salut, ànim i endavant
Ei, hoede, qui eres? Encantat d'avantmà.
Recordeu que cada setmana hi ha 3 actualitzacions.
Aps, perdó hoede, t'he esborrat el comenatri sense voler. Em comentaves per a que els lectors puguèreu participar en la tria dels temes dels qual parlar.
un salut i gràcies als demés: Sara Gómez, Olmos, Marc, la periolista Rocio, Mònia, Maria sense I i Nike
com bas borrar el text ara aporte el escrit original:
"te propose que cada semana dones la oportunitat als teus lectors de que puguen elegir el tema sobre el que vas a escriure. Proposes un parell de temesi nosaltres podem elegir.
aria que interactuarem per conseguir un bloc(perdó) un blog mes interesant i arrimat al poble.
Adeu i gracies".
Faras cas de la meua idea?
Et torne a donat les gracies i espere que tingues en compte la iniciativa que t'ofereixc desinteresadament per fer del teu blog un canal interesant d'on poder traure opinions interesants.
ei, al meu poble els xiquets i les xiquetes encar juguen pels carrers!
M'agrada el teu blog, hi entraré sovint!
hoy es martes... ¬¬
Josep (Benaguasil).
Tens tota la raó del món.
Tinc 34 anys. He jugat sempre als carrers de Benaguasil a tots els jocs imaginables, fins i tot a les nits d'estiu m'adormía a la fresca sobre l'ambor. D'adolescents els amics i les amigues fèiem vida al carrer, vivíem el carrer, passejàvem pel poble, d'una banda a l'altra. El poble sempre era plé de gent: l'Avinguda, la Plaça... Ara els carrers són plens de cotxes. Ja no hi hà xiquets jugant pels carrers. La gent continúa eixint a la fresca a l'estiu, però ja no s'hi fan rogles per por a que un cotxe se'ls emporte per davant. Els adolescents no saben on anar, simplement vagaregen pels carrers cap als afores del poble per amagar-se de tot: a les portes del cementiri, al polígon industrial... i el poble buit. Tot ha canviat i per a mal. Els cotxes han pres el carrer i ens han reclòs a casa.
Publica un comentari a l'entrada